OriolSala.com – Weblog

Després de l’arribada a l’Aeroport de Barcelona el dissabte, despres de mes de 24 hores despert i mes de 14 hores dins d’un avió, ja estic de nou per terres catalanes.

El balanç ja definitiu del viatge és molt positiu. L’esperiència ha sigut molt interessant i excitant. És un país i una societat molt diferent de la que realment ens fan veure els mitjans de comunicació, però per sort, la sorpresa ha estat per bé!

A partir d’ara, i després que hagi pogut ordenar i organitzar les més de 600 fotografies que he fet durant aquest viatge de 19 dies, aniré explicant anecdotes, curiositats, sensacions i excentricitats que m’he trobat durant el viatge.

Ara, encara patint una mica el Jet Lag de la tornada, vaig a dormir i descansar que ja es hora, i més després del primer dia de feina a la tornada de les vacances.

Despres de mes d`una setmana sense poder escriure per diversos morius, ha arribat l`hora de tornar ja cap a Tokyo de nou.

Aquests dies he estat a Kyoto, on vaig passar-hi dos dies visitant la ciutat, l`antiga capital de Japo fins els 1800, visitant el Golden Pavilion, el Silver Pavilion i tambe el Zen Garden mes conegut del pais. Despres d`aqui, vaig anar fins a Nara, a 40 minuts de Kyoto, la que va ser la primera capital estable de Japo sobre l`any 600, on vaig poder veure el Gran Buda.

D`alla, vaig marxar cap a Osaka, una ciutat on realment pel turista poca cosa hi ha per veure, pero jo hi anava a veure el meu company de pis de Suecia, en Tsukasa.

I d`alla cap a Hiroshima, passant pel Himeji Castle, el castell mes important, i l`unic que no ha necessitat reconstruccio des que es va contruir. A Hiroshima hi he passat 2 dies, el primer dedicat al Peace Memorial Park, on pots veure el A-bome dome, el museu i diversos monuments dedicats a la pau i als morts de la bomba atomica. A la tarda, em vaig arrivar fins a Iwakuni, on hi ha unn pont que utilitzaven els Samurais. L`endema cap a Miyajima, la illa sagrada amb una Torii flotant molt guapo. Diuen que un dels 3 llocs mes bonics de Japo.

Ahir a la Expo de Aichi i avui cap a Tokyo de nou. Ara, els tres ultims dies, dedicats a veure el que em va quedar pendent a Tokyo i a compres.

Doncs si, avui ha sigut el meu ultim dia a Tokyo dins la primera part del viatge, ja que tornare durant els ultims dies per marxar cap a Barcelona des del Narita International Airport.

Avui he tingut a un Guia personal de gratis. Es un grup de japonesos que en el seu temps lliure fan a guia per la ciutat per aficio. A mi m`ha tocat en Yuji,un noi molt trempat, amb moltes ganes de coneixer gent i amb forca amics a l`estranger. Hem anat a Akihabara perque volia ensenyar-me una botiga de Manga i Anime molt gran, i alla he vist la figureta mes gran que he vist mai del Mazinger Z. Feia com 1 metre, pero no estava a la venda. Tambe m`he fet una foto amb un Yoda tamany natural que valia mes de 600Euros. Hi havia figuretes de tot, Matrix, Kill Bill, Alien, Terminator, Dragon Ball, Mazinger Z, etc… Vaja de tot el que us pogueu imaginar…

D`alla hem anat a Harajuku, un barri ple de botigues pel jovent. Alla hem anat a un temple molt guapo, el Meiji Jungu Shrine, on he pogut veure un casament japones en directe. Baixant per Takeshita Dori, un carrer amb botigues de roba per a jovent, hem anat a parar a Omotesando Boulevard, on hi ha les millors boutiques de moda (Dior, Chanel, etc…) i on es va rodar una escana de la pelicula “Lost in Translation”.

Seguint el dia, hem anat amb tren a Shinjuku, el centre de negocis i governamental. Alla hi ha la Shinjuku South Terrace, una placa plena de bars amb terracetes, i hem anat al Tokyo Metropolitan Government Building, on tenen un mirador gratuit a la planta 45. I despres, just al costat hi ha el Park Hyatt Tokyo (Hotel), on es va rodar la major part de la pelicula “Lost in Translation”. Hem pujat fins la planta 42 (que es on hi ha la recepcio) i alla ens han vist amb les pintes (pantalons de travesia i samarreta de GreenDay negra) i els hi hem explicat que era un gran fan de la pelicula i tal i tal, i s`han posat a riure en plan “otro freaky mas”, pero ens han deixat pasar i ens han indicat la planta 52, que es on hi ha el New York Bar (on pases totes les escenes del bar a la peli). Alla ens hem assentat a una taula, molt aprop on seien en Bill Murray i la Scarlett Johanson, i ens hem pres un coktail. jo evidentment he demanat el L.I.T., un coktail amb el nom de la peli que porta Sake, Sakura Licor i Peach Licor. Car, pero valia la pena (3400 Yen els dos, uns 25 Euros).

Despres de veure la posta de sol al New York Bar (hi hem estat mes d`una hora ben bona) hem tornat ja cap a casa, i jo amb una fita realitzada, que era estar al bar on es va rodar la pelicula.

El pla per dema es deixar l`alberg de Tokyo i agafar el Shinkansen cap a Kyoto, on ja tinc reservat l`alberg des d`avui. Marxo amb el company de dormitori que he conegut aqui, un frances que tambe marxa dema cap a Kyoto. En principi tornare cap a Tokyo sobre el 19 o 20 de Setembre, per visitar les ultimes coses que em queden i fer les compres.

Per cert, tot i agafar por a la linia de metro i tren de Tokyo (que es per agafar-ne de nomes veure el planell), ja el tinc forca dominat… no hi ha per tant!!! jejejejeej.

Sayonara!

Despres de un dia i mig a Tokyo, ja us puc anar explicant les primeres impressions que m`he emortat.

La primera, que ja m`ho havien dit, pero no me la creia massa es que els Japonesos no parlen angles. Doncs es veritat, la majoria no en tenen ni idea. Intenten ajudar amb tot el que poden, pero no saben com expressar-se.

La segurertat pel carrer es absoluta. Pots anar tranquilament pel carrer amb la camera penjada del coll i la bossa a l`esquena i cap impressio de que te l`hagin de prendre. Fins i tot, veient la gent als locals deixar les seves pertinences a la taula mentre marxen al lavabo o fora el local i ningu toca res…. Aixo a espanya ni boig!!! Duraria menys que un caramel a la porta d`un colegi.

El menjar es baratissim. De moment tots els apats que he fet, no han passat del 600 Yens (4,5Euros). I el menjar consta d`un bol amb arros i carn. Pot semblar que no es molt, pero realment omple i no tens gaire mes gana fins al seguent menjar. I aixo agafant el Medium Size, que despres hi ha el Large i ExtraLarge. El medium es el mes petit!.

Botigues…. Avui he anat a la meca de la tecnologia a Tokyo, a Akihabara. Aqui hi ha tota la tecnologia i Manga/Anime que vulguis. I ja he vist coses per comprar, com les figuretes de Dragon Ball Z i fins i tot, aquella mitica serie de Musculman!!!! Tambe he trobat la reproduccio de`n Majiinga Z (Mazinger Z a espanya). Fins i tot n`hi havia una en tamany huma, pero no estava a la venda!!

Una ultima cosa, al mati nomes feia que veure japonesos per tot arreu pero a la tarda i vespre, ja no hi parava atencio, sino ben al contrari, em treia l`atencio els occidentals com jo. Es realment que quan estas aqui, apart de sentir-te el “raro”, t`hi acostumes ben facilment.

Dema seguire la meva experiencia Japonesa,ja us seguire explicant.

Primer de tot, demanar disculpes per la manca d`accents perque els teclats japonesos no en tenen.

Doncs per on comencem, ja he arrivat, he passat el meu primer dia a la capital de Japo. Tots els vols han anat amb puntualitat japonesa, i aixo que la companyia era alemana (Lufthansa). Tampoc he perdut la motxilla i tampoc m`he perdut a mi mateix, per tant, podem dir que l`anada ha estat un exit.

Nomes arrivar a l`aeroport ja m`han sellat el passaport amb la classificacio de turista, he agafat el tren i cap a l`alberg. Primer problema, no m`han deixat fer el Check-in fins a les 5, i eren la 1, aixi que plovent com plovia (recordo que hi ha un tifo al Japo aquests dies, tot i que diuen qye ja marxa i que el temps millorara) he anat donant voltes pel barri d`Asakusa.

Uc cop fet el checkin, m^he pogut dutxar i he conegut a dos dels companys d`habitacio, un frances de Paris i un canadenc de Calgari. Despres de xerrar forca a l`habitacio hem anat a sopar, menjant el primer bou amb curri i arros del viatge. estava molt bo, pero crec que d`aqui a quinze dies ja no dire el mateix.

Ara ja es hora d`anar a dormir, aqui son les 9 de la nit, i per haver estat 30 hores despert, doncs ja toca. Pero havia d`aguantar, sino el JetLag es pitjor.

Be, espero poder seguir escribint, tot i que no ho puc assegurar.

Fins el proxim post.

Avui és el meu últim dia a Catalunya. En menys de 17 hores, estaré embarcant a l’avió que m’ha de portar a Tokyo fent escala a Munich. Després de tot l’agost treballant, de veure com tots els meus companys de feina, amics i familiars marxaven i tornaven de vacances, ara em toca a mi.

Ja ho tinc gairebé tot enllestit. Passaport, JR Pass de 14 dies, Yens, motxilla, càmara de fotos i tot el necessàri per a fer d’aquest viatge un record inoblidable.

Com podeu imaginar, no se quan podré tornar a escriure en aquest blog, perquè no sé ni quan ni on trobaré accés a internet, així que tant aviat com pugui, començaré a escriure des del Japó.

Finalment ja tinc més o menys enllestida la ruta que vull fer, arrivant a Tokyo, i després baixant cap al sud passant per Kyoto, Osaka, Nara, Himeji, Hiroshima, Illa de Miyajima, Iwakuni i tornar cap a Tokyo, on des d’allà intentare fer visita al Mont Fuji i a la Expo 2005 a Aichi. Tot això es una mera idea o intenció, ja que marxo només amb les 4 primeres nits reservades a Tokyo, la resta, sobre la marxa anirem decidint on em quedo i on marxo. Tampoc no descarto cap altre destinació, ja que espero que hi hagi modificacions dins l’itinerari.

Tot això fins el dissabte 24 de Setembre, que tornaré a Catalunya fent el viatge invers fet a l’anada.

Amb els nervis que van en augment dins el meu cos en veure que aquest viatge cada cop s’acosta més, deixo aquest missatge per anar a acabar de perfilar la motxilla (a veure si m’hi cap tot a dins) i acabar de relaxar-me. No crec que pugui dormir massa aquesta nit, però també millor així, perquè dormiré a l’avió i possiblement eviti una mica el JetLag.