Al final, per problemes climàtics ens hem quedat sense paracaigudisme. Ahir al mati ens vam apropar fins a Empuria Brava per tirar-nos en paracaigudes per celebrar els 30 anys de l’Alberto, un company de la universitat, pero ens van confirmar que no permetien l’activitat perquè estava núvol i feia molt vent.
Com que ens quedàvem a dinar allà mateix, ens van comentar que potser a la tarda, si millorava el temps, ens podriem tirar, però al final res de res.
Per compensar i fer alguna cosa tots junts, vam fer unes tandes de karts just al karting que hi ha al costat de l’aeròdrom. Almenys durant una estona vam alliverar una mica d’adrenalina, que sempre va bé.
Monthly Archives: febrer 2006
Canvi de paracaigudes a kart
Aquest diumenge em tiro (II)
No, no us espanteu, només us volia comunicar que aquest diumenge, si el temps ho permet, tornaré a gaudir de l’experiència de tirar-me en paracaigudes. El lloc és el mateix que el passat Juny, però aquest cop amb companys de la universitat. Celebrem els 30 anys d’un d’ells, i la seva parella li ha muntat el show! Sé que molts dels companys no es tiraran, però a mi no m’agradaria perdre una oportunitat per a tornar a sentir una caiguda lliure de 55 segons a més de 200km/h. Una experiència única.
Bé, espero que no passi res i que el dilluns pugui seguir explicant més coses de la vida.
Una de les fotos de la meva experiència del passat juny:
Crnica d’una adaptaci
El passat dimarts vaig per fi anar a veure la pelcula “Memries d’una Geisha”. I s, el ttol d’aquest article s correcte, perqu tot i que la pelcula est fora b, no deixa de ser una adaptaci o versi del director. I aix ho dic perqu veient la pelcula desprs de haber llegit el llibre d’Arthur Golden, no es podria dir que s una fidel reproducci.
Hi ha diferents punts de la histria que ha estat manipulada o fins i tot, canviada totalment respecte el llibre, cosa que parcialment entenc per tal d’aconseguir que la pelcula tingui sentit quan noms es disposa de 145 minuts per a explicar-la. Tamb cal comentar que la pelicula acaba abans que el llibre, deixant un final molt ms “hollywoodiense” del real.
Tot i aix, he de reconeixer que s una bona adaptaci, i que la fotografia m’ha convenut, ja que reflexa de forma bastant fidel la realitat que es vivia a Kyoto (i Jap en general) durant els anys de la Segona Gerra Mundial.
A ttol personal, comentar el records destapats, durant la projecci de la pelcula, del meu viatge a Jap d’aquest estiu passat, on vaig reconeixer diferents paratges visitats personalment.
