La nova película de Woody Allen, aquest geni cinematogràfic que vaig descobrir fa un temps, no m’ha decepcionat amb aquesta nova entrega de la seva filmografia.
Una pelicula on com a la majoria de les seves pelicules son els dialegs-monòlegs d’Allen, aquells absurd però irònics textos que li surten del seu cervell, un cervell amb 71 anys a l’esquena, però que segueix funcionant de meravella.
I com no, també comentar la seva musa, i la de quasi tota la humanitat masculina, Scarlett Johanson en la pell de Sondra Pransky.
En la meva humil opinió, una bona película, amb tocs d’humor i una miqueta de misteri.