OriolSala.com – Weblog

Diuen que Matsushima és una de les tres millors estampes de Japó, juntament amb Miyajima i Amano Hashidate.

Avui l’he visitat, i realment és molt bonic, però si a més a més, pots compartir l’excursió amb dues belleses més, no té preu.

M’han acompanyat, aprofitant que avui es festa a Japó, la Jackie i la Camilla. La Jackie és una noia canadenca que vam coneixer amb el Joan fent el cim del Mt. Fuji. La Camilla és una amiga seva d’Oslo (Noruega), que estarà a Sendai fins al desembre, també fent un PhD.

M’ho he passat de conya, bromes, “cachondeo”, milers de fotos en plan “tu aqui, ara allà, aquesta junts,…). En fi, un día genial…

Apart, ahir la Jackie va venir a buscar-me a l’estació i em va acompanyar fins al ryokan on he passatla nit, sense abans compartir un interessant sopar i un parell de bones cerveses japoneses.

La nota graciosa de la nit és que vam anar a parar a un restaurant on, ni parlaven angles, ni el menú tenía fotos, aixi que al final, un noi d’Ottawa (Canada) que porta 11 anys vivint aqui, va demanar per nosaltres, amb recomanacions personals incloses. Però va encertar: sashimi, teriyaki, grilled fish i una amanida. Tot boníssim, amenitzat amb un bon parell de cerveses.

Amb dues imatges es pot resumir la bellesa d’aquests dos paratges… Les meves dues últimes etapes a Hokkaido.

Torna a tocar una mica més de natura en aquest viatge. No tot són grans urbes a Japó.
Aquest cop ha tocat el Mt.Asahi, a Hokkaido. Aquest només té 2.200m aproximadament. També es un volcà amb columnes de fum actives.
Per arribar, un tren des de Sapporo a Asahikawa, i despres un buscar fins a Asahidake, a la base del tele-cabina que et puja als 1750m.
L’ambient recordava moltissim als alps Suïssos, casetes de fusta, carreteres virades, trineus i esquís.
L’alberg sorprenent… Tot renovat, de fusta i amb…. Onsen propi a l’aire lliure!!!! Què mes es pot demanar?
Pel matí, a les 7 esmorzar i cap amunt amb la cabina. Excursió per la muntanya per veure els llacs i les columnes de vapor, i per baixar, ens oblidem de la cabina i fem el descens a peu per un caminet de no més de 60 cm d’ample per trialeres i terres fangoses. Una caminadeta de hora llarga que fa les delicies dels amants de la natura. Un paisatge espectacular, sense cap mena de dubte.

Aquesta era la frase més escoltada ahir per la nit, tenint en compte totes les versions idiomàtiques (català, espanyol, japonés,…) durant la nostra sortida nocturna per Roppongi.
A Catalunya se’n diuen promotors de discoteca, però com al mínim són més amables i moooooolt menys intrusius.
La majoria són gent afro-americana, que t’enputxen cap a dins dels locals, oferint de tot. El contacte físic amb gent que no conec ja no és el meu fort, però això supera a qualsevol, us ho prometo.

Apart d’aixo, la nit va ser genial. Vam quedar els de sempre, Hiroco, Yuka-chan, Sara, Kei, Erika-chan, Joan i jo. Aquest cop també es van apuntar la Momo i la Yumi, amigues de la Hiroco. Tots plegats vam anar al sopar okonomiyaki, després a un karaoke amb barra lliure, i per últim a una “discoteca” fins a les 5 del matí esperant el primer tren cap el hostel.

L’experiència, una pasada, sempre que treiem els “promotors”.

Aquest any sí… Ja ho volia fer fa 3 anys, però aquella vegada no va ser possible…

Amb el Joan hem fet el cim del Mont Fuji (3777m.). Per sort el temps en ha respectat, i no ha plogut (cosa habitual), i hem pogut fer les dues etapes d’ascenció sense problemes. Primer des de la 5a estacio (2300m) fins a la 7a, on teniem el refugi per descansar i continuar pujant durant la nit per arribar al cim sobre les 5:00 del matí i veure la sortida del sol.

Ho hem aconseguit, això sí, amb 500.000.000 més de japonesos que feien la mateixa ruta. Hi havia moment que semblava les Rambles de Barcelona un dia de Sant Jordi assoleiat!! Però apart d’això, i que al cim estavem a uns -2º, ha estat genial. L’experiencia, com diu una dita japonesa “L’home que puja un cop el Mont Fuji, es intel·ligent, el que el puja dos cops, estúpid”. Nosaltres ens quedarem amb la primera part.

Després, per descansar una mica, hem anat a un Onsen, banyc publica japonesos, amb piscines amb aigua que oscila entre els 37º i 45º, amb un parell d’ells a l’exterior amb vistes al Mt. Fuji, tot i que no l’hem pogut veure per la boira.

Al arribar al hostel, dormir 3 horetes, i a sopar a un Izakaya (taberna japonesa), on pagues per temps i tents tanta beguda com vulguis. Nosaltres hem pagat 3000 Yens,i hem sopat i begut durant 2 hores. Ara a dormir que dema anem a Roppongi Hills a fer el turista.. jejeje

Per cert, hem anat a sopar amb la Hiroko i la Yuka, amigues japoneses del Joan, i la Sara, una amiga asturiana de tots ells. També s’ha apuntat la Jackie, una noia canadenca que ha fet el Mt. Fuji amb el mateix grup que nosaltres i el Pedro i la Joana, una parella portuguesa amics de la Jackie. Dema anirem tots plegats cap a Roppongi.

Quan pugui, posaré algunes fotos del viatge.

Aquesta seria l’expressió per descriure les primeres hores de les vacances!

Semba mentida, però tot ha anat “on time”. Els dos vols, Barcelona-Helsinki i Helsinki-Nagoya han sortir a l’hora, i el més important, tinc la motxila amb mi… I això que a l’aeroport de Barcelona me l’havien fet posar a mi mateix per una cinta “especial” perquè no s’encallés amb les betes de la motxilla… i ja pensava que no la tornaria a veure.

I un cop a Japó, tot sobre el previst… Procés d’inmigració a l’aeroport de Nagoya, tren fins a Nagoya Station, i allà, canviar el JapanRail Pass i agafar el “Shinkansen” fins a Tokyo. Ara ja estic al hostel. Està plovent, però la dutxa de rigor no me l’ha pres ningu. Ara sortir a fer una volta, menjar alguna cosa i esperar al vespre que he quedat amb el Joan per trobar-nos i anar a sopar.